L’al·lèrgia és una reacció anòmala del sistema immunitari enfront de substàncies que són inofensives per la majoria de la gent, com per exemple alguns aliments, el làtex, la pols, els pol·lens, els fongs, els epitelis d’animals, els medicaments o els verins d’insectes, etc. La majoria de reaccions al·lèrgiques són el resultat de la resposta del sistema immunològic a una “falsa alarma”.

Què és el sistema immunitari?
El sistema immunitari és un complex conjunt de cèl·lules i molècules que treballen com un gran equip per defensar-nos de qualsevol agressor extern; és l’encarregat de diferenciar entre el que és propi i el que és estrany. Això significa que en detectar la presència d’una substància potencialment perillosa (per exemple, el virus de refredat), ja sigui en l’aire que respirem, en el menjar que ingerim o en les coses que toquem, reacciona elaborant un anticòs, destinat a destruir la substància estranya i protegir l’organisme en un proper contacte.

Què són els al·lèrgens?
Els al·lèrgens son antígens –substàncies que poden produir una reacció d’hipersensibilitat en l’organisme- que causen l’al·lèrgia. La major part dels al·lèrgens són estructures moleculars grans, generalment proteïnes, però no necessàriament perjudicials per sí mateixes; de fet la majoria de persones les toleren “sense problemes”.

Què és l'atopia?
L'atopia és la tendència genètica a desenvolupar malalties al·lèrgiques, com la rinitis al·lèrgica, l'asma,la dermatitis atòpica i l'al·lèrgia alimentària.
La dermatitis o èczema atòpic sol ser la primera manifestació de l'atopia i pot coincidir amb l'al·lèrgia alimentària. L'asma és lel següent en ordre d'aparició i posteriorment la rinitis al·lèrgica.
El terme marxa atòpica o marxa al·lèrgica és refereix a l'ordre d'aparició a les diferents etapes de la vida d'aquestes afeccions.

Quins són els factors a tenir en compte en el desenvolupament de malalties al·lèrgiques?
S'ha de tenir en compte l'herència genètica, és a dir, la possibilitat de desenvolupar al·lèrgia segons l'atopia dels pares:

• Cap: 5-10%
• Un: 13-20%
• Ambdós: 23-40%

Altres factors com la contaminació ambiental i els hàbits alimentaris (introducció precoç d'aliments potencialment al·lergènics en els nadons) també són elements importants a tenir en compte en la prevenció de l'al·lèrgia alimentaria. La millor prevenció per un nadó és la lactància materna exclusiva, mantinguda durant més de sis mesos i la introducció retardada d'aliments potencialment al·lergènics.

Com s’arriba al diagnòstic?
Sí es sospita tenir símptomes que semblen indicar reaccions anormals després de la ingestió d’algun aliment o el contacte amb algun producte, cal evitar-los, s’ha de consultar ràpidament al metge de capçalera o pediatra en cas de nens, qui valoraran el cas i ens derivaran a l’especialista corresponent. No pot ser un mateix qui faci un diagnòstic ni pel seu nen ni per ell mateix.
Cal aclarir que és l’al·lergòleg qui després de realitzar un historia clínica, un examen físic i tests cutanis i/o sanguinis i/o altres exàmens diagnosticarà l’al·lèrgia i ens guiarà amb el tractament i les pautes a seguir.

Quines són les diferents proves?
Les proves cutànies són un dels mètodes més comuns de proves al·lèrgiques. No hi ha límit d’edat per realitzar-les:

• • Prick test: consisteix en posar una gota de l’al·lergen al braç, en nens petits a l’esquena, i es punxa la pell per sobre de la gota, es mesura la pàpula que apareix si hi ha sensibilització.
• • Prick-prick: és un procediment semblant a l’anterior, la diferència és que com no tots els aliments estan estandarditzats, es punxa directament de l’aliment (al·lergen) i després la pell.
• •   Intradermorreacció: actualment no és habitual aquesta prova.
• • “Parche o patch-test”: es posa un pegat amb una gota de l’al·lergen i es deixa en contacte amb la pell durant 48 h.

Les proves in Vitro: Una extracció de sang denominada RAST (prova de radioalergoabsorción ) mesura els nivells de substàncies específiques, els anticossos relacionats amb l’al·lèrgia com la IGE total o la IGE especifica per l’al·lèrgen en concret.
La precisió de les proves per a al·lèrgies pot ser molt variable. Inclòs la mateixa prova administrada a la mateixa persona en diferents ocasions pot conduir a resultats diferents. Una persona pot reaccionar a una substància durant la prova i mai durant una exposició  normal, o també pot presentar un resultat negatiu en la prova i tot i això ser al·lèrgica a aquella substància.
Les proves de provocació. Consisteixen en exposar a la persona a l’al·lergen sospitós, però sempre baix supervisió i control de al·lergòleg. Això es pot fer a la dieta o inhalant l’al·lergen sospitós. Aquest tipus de proves es fan amb un ingrés hospitalari i en tot moment controlat.