Aquesta individualitat l’entenem com el fet que som persones úniques i diferents a la resta, amb característiques pròpies, desitjos i sentiments diversos, possibilitats, limitacions i en definitiva personalitats diferents. D’això, els infants n’han de ser conscients, però moltes vegades es fa difícil treballar amb els nens aquest autoconeixement i a la vegada el respecte i la tolerància cap a la individualitat de les altres persones. És fàcil comprendre les diferències evidents, físiques, com ara el color del cabell o el de la pell, però quan aquestes diferències no són tan explícites i a més en certa manera ens limiten, es fa complicat explicar el per què. Els pares i mares, en aquest cas, d’infants que presenten al·lèrgies alimentàries i al làtex han de fer un paper important, però també els seus mestres, que són amb qui passen moltes hores i on comparteixen el procés de socialització amb els seus iguals.

És important des de petits el treball de l’autoconeixement, saber com som, què ens agrada i què no, quines possibilitats i limitacions tenim: “jo no puc menjar això i el Pere porta ulleres i la Maria no sap saltar amb els peus junts...”. Juntament amb el propi coneixement hi ha d’anar el foment de l’autoestima, l’aprendre a valorar-nos, ja que això permetrà un correcte desenvolupament de l’afectivitat.

Cal que els infants arriben a comprendre aquestes diferències, assumir-les, respectar-les i també valorar-les com a positives. A part d’aquestes habilitats personals, cal treballar la sociabilitat, la importància de la cooperació com a manera d’assolir fites, la tolerància, el respecte a la diferència, la col·laboració, etc, com a formes que ens permetran avançar i millorar-nos com a per-sones.

En tot aquest procés d’aprenentatge, els adults som imprescindibles ja que actuem com a models per als nostres nens i per tant, els primers en ser conscients de la importància de totes aquestes habilitats hem de ser nosaltres... i practicar-les!